Avui, mentre estava super-entretingut amb la redacció d’un escrit ser sol·licitar el cessament parcial de l’activitat industrial de una companyia, que comportarà l’acomiadament de unes quantes persones, no se com ha anat que ha sortit a debat una de les qüestions més cabdals de la història de la humanitat.
Us pensareu que estic parlant de la vida després de la mort? Doncs no. De l’existència de Déu? Doncs tampoc. De perquè les ties són tan rares? Tampoc, encara que sembli mentida, i és que el tema ja s’ho val. Del sexe dels àngels? Fred, fred.....
En fi, no us escalfaré el coco i entraré en matèria: perquè hi ha menys Sugus de pinya? En cara més, perquè sempre tothom vol els de pinya? I perquè els de pinya son blaus?
Tres preguntes, tres incògnites universals.
Hi ha teories de totes menes i colors, i evidentment deixo la porta oberta a que digueu la vostra.
Realment quan estàvem al cole i era l’aniversari d’algú i portava Sugus, hi havia menys Sugus de pinya que per exemple els de maduixa? Algú els va comptar? Era simplement una il·lusió? O simplement era el fet de que era el Sugus més desitjat? Hi ha qui diu que és cert, que ni havia menys, i fins i tot apunten una proporció (1/3??)
Jo no els he comptat mai, i sempre he pensat que era una qüestió de gustos, però això encara em sorprèn més. He fet un petit, per no dir minúscul, estudi de camp i he pogut copsar que realment sí, el de pinya era un dels gustos més sol·licitats. I dic que això m’ha sorprès doncs al mercat de les llaminadures i en general dels productes dolços la maduixa te més sortida que la pinya. Quants xiclets de pinya heu vist? O són de maduixa o són de menta / hierbabuena.
I d’aquí a la tercera qüestió. Realment no soc ningú en gaire be res, però en marketing encara menys. Perquè el de pinya era blau? Perquè el groc ja estava agafat? Hi ha alguna associació que en la meva ignorància desconec......
Seguiré pensant
Us pensareu que estic parlant de la vida després de la mort? Doncs no. De l’existència de Déu? Doncs tampoc. De perquè les ties són tan rares? Tampoc, encara que sembli mentida, i és que el tema ja s’ho val. Del sexe dels àngels? Fred, fred.....
En fi, no us escalfaré el coco i entraré en matèria: perquè hi ha menys Sugus de pinya? En cara més, perquè sempre tothom vol els de pinya? I perquè els de pinya son blaus?
Tres preguntes, tres incògnites universals.
Hi ha teories de totes menes i colors, i evidentment deixo la porta oberta a que digueu la vostra.
Realment quan estàvem al cole i era l’aniversari d’algú i portava Sugus, hi havia menys Sugus de pinya que per exemple els de maduixa? Algú els va comptar? Era simplement una il·lusió? O simplement era el fet de que era el Sugus més desitjat? Hi ha qui diu que és cert, que ni havia menys, i fins i tot apunten una proporció (1/3??)
Jo no els he comptat mai, i sempre he pensat que era una qüestió de gustos, però això encara em sorprèn més. He fet un petit, per no dir minúscul, estudi de camp i he pogut copsar que realment sí, el de pinya era un dels gustos més sol·licitats. I dic que això m’ha sorprès doncs al mercat de les llaminadures i en general dels productes dolços la maduixa te més sortida que la pinya. Quants xiclets de pinya heu vist? O són de maduixa o són de menta / hierbabuena.
I d’aquí a la tercera qüestió. Realment no soc ningú en gaire be res, però en marketing encara menys. Perquè el de pinya era blau? Perquè el groc ja estava agafat? Hi ha alguna associació que en la meva ignorància desconec......
Seguiré pensant
1 comentari:
Un dada més pel teu estudi de camp: a el blau era també el que m'agradava més. I sí, també havia notat que era molt escàs. Ara, per molt que digués l'etiqueta, de pinya no en tenia res...
Publica un comentari a l'entrada