METAL'S PLACE

dijous, 19 d’abril de 2012

Vaig de concert?

Poques perspectives de concerts. Llevat Metallica a Getafe, és clar!!
M'estic pensant si vaig a veure els Judes un altre cop, i em faria certa gràcia veure als LA Guns.
The Cult?? Que ens poden aportar després d'aquella apoteòsic concert a l'antic Palau d'Esports? No se, tinc dubtes...
Acabo de recordar que tinc un blog!!!

diumenge, 20 de novembre de 2011

A veure si aquest cop sí

És la meva intenció, us ho juro, aquest cop sí, actualitzar sovint aquest blog.

divendres, 10 de juny de 2011

CINDERELLA, Razzmatazz, Barcelona

Es nota que passen els anys. El cantant estava més inflat que una sasitxta però encara te aquell to de veu que el fa especial.
Han tocat els clàssics però garire be res per la galeria. Només quan le guitarra s'ha posat la samarreta del Barça (ja es podia haver posat la de la temporada passada, la nova no mola gens)
Però molt be de totes maneres, poder veure la formació original de finals dels 80's fotent canya a l'escenari.
No serà mític pel contingut però sí per poder veure a un gurp que vaig descubrir ara fa més de vinta anys!!!

dimecres, 25 de maig de 2011

Mr. Big. Sala Bikin, Barcelona

Mr. Big, o com fer un gran concert amb un baix, una guitarra i una bateria... (i sense haver-les de canviar ni un sol cop en tot el concert).


Recordava vagament aquell concert al vell Palau d'Esports del carrer Lleida, fent de teloners del Aerosmith... Bé, de fet ja no recordava garire d'aquell dia. Només la sensació de haver estat davant d'una banda d'autèntics professionals que a més s'ho passen de conya a escena.

Doncs soposo que d'aquí molts anys ja no recordaré detalls del concert d'avui, però de segur que el que em queda és haver disfrutat com un camell...

No recordaré un bis genial en que, els músics, intercanviant-se els seus instruments (dos vegades al llarg del tema) ens han regalat un potent Smoke on the Water....

No recrodaré uns solos d'en Paul Gilbert i en Billy Sheehan, un pelet llargs pel meu gust, però que coi, ells s'ho poden permetre...

No recordaré el útlim bis quan ja havien encés els llums i la gent començava a marxar...

No recordaré com collons s'ho fan per omplir amb tres instruments i una veu, que certament no és el que era, però que a molts ja els agradaria...

No recordaré el plasta que tenia al costat i que gracies a deu a mig concert ha canviat de lloc...

Però si només recordo que són una gran banda i que m'alegro que hi hagin tornat, tinc suficient. I mentre ho recordi, a disfrutar que ha estat un autèntic plaer tornar-los a veure en directe!!

dijous, 24 de març de 2011

La Ruta

Demà comencem la ruta per Euskalerria a la recerca del millor restaurant. Em sembla que amb un cap de setmana no tindrem ni per començar, però només intentar-ho ja val la pena... Per si de cas, haurem de pensar en repetir-ho ;-)

dimarts, 22 de març de 2011

L'atur a França

Ara no fa gaires dies vaig tenir la oportunitat de fer un petit viatge en avió a la capital del país veí (no, a Madrid no, era a París).
A la tornada vaig tenir una de les habituals i no per això menys desagradables experiències paranormals (o per anormals) que es poden viure a qualsevol aeroport del mon.
Com sempre cagant llets dos hores abans de la sortida del avió, no sigui que marxi sense nosaltres, quan després resulta que surt tard... però bé, que hi farem, se suposa que això ho fan perquè ens prenem un cafè, comprem unes xocolatines i o malgastem la pasta en qualsevol altre partida que no necessitem ni volem.
Tampoc explicaré la maca experiència que significa viatjar amb botes, una cartera amb cadena i un cinturó amb un a bona cibella i haver de passar el control de seguretat... per cert, com que ara torno a fumar anava amb el meu encenedor tant a l'anada como a la tornada i ningú no va dir res de res.....
Res de tot això.
El que vull dir es que em penso que ja se perquè a França hi ha menys atur que a Catalunya....
Per començar quan arribes al Ch Degaulle, com que no es petit ja has de fer una bona caminada per trobar les guixetes de facturació, i primera sorpresa, tot i que relativa.
Com que ara no has de demanar la tarja d'embarcament a l'amable senyoreta que et mira com si fossi un vedell que vas al escorxador , sinó que la treus per un expenedor automàtic, penses, osti de fet aquest lloc de treball és precindible, perquè ara la senyoreta només ha de fer el 50% de la fenia que feia i triga el mateix. Pel mateix preu poso jo mateix les etiquetes a les maletes i .... una menys!!!
Quan ja has facturat et torbes el maco treballador de seguretat que va de catxes que et mira la tarja d'embarcament i et dirigeix a la sala de contaminació per raig X (ara que està de moda el tema radiació...) I jo pregunto, si no fos que vull agafar un avió et penses que tinc ganes que em deixin gaire be en pilotes davant de la segona senyoreta que em torna a demanar la tarja d'embarcament??
I ja portem dos.
Superat el malson de els raig x, arriba aquella estona tan agradable per gastar-se els diners en qualsevol parida.... i després... Ja ens toca.
Què bé!! Un altre cua... i com no una tercera senyoreta molt amable que em torna a demanar la tarja d'embarcament....
Be, la cosa ja s'acaba. Ara només em queda pujar a l'avió i després d'haver d'aguantar com el veí de cadira intenta organitzar les seves coses a l'armariet, seure....
Doncs no. Amb sorpresa observo que el finguer te una escala lateral per on ens fan baixar a la pista, i no hi ha avió.
Però abans de sortir fora, o sorpresa, un altre senyoreta que em demana la tarja d'emabarcament. I ja van quatre.
Vint minuts després d'esperar a la jardinera, ja es posa en marxa. La senyora que tinc al costat ja està a punt d'explotar. Però encara no sap que el passeig serà llarg.
I jo em pregunto, després de la passejada per trobar la guixeta de facturació i després de caminar per la terminal per trobar la porta d'emabarcament, perquè collons ens traslladen a l'altre punta de l'aeroport? No ens podrien haver fet anar-hi directament. En fi, que hi farem.
I finalment la cinquena.
Sí, finalment em toca lliurar la tarja d'embarcament a la cinquena persona que un cop revisada em permet accedir a l'avió.
En resum, cinc empleats inútils, cinc llocs de treball innecessaris, que falsegen la taxa d'atur.
Està clar que l’avió no te res a fer si entrar en un aeroport segueix sent un suplici.