L'atur a França

Ara no fa gaires dies vaig tenir la oportunitat de fer un petit viatge en avió a la capital del país veí (no, a Madrid no, era a París).
A la tornada vaig tenir una de les habituals i no per això menys desagradables experiències paranormals (o per anormals) que es poden viure a qualsevol aeroport del mon.
Com sempre cagant llets dos hores abans de la sortida del avió, no sigui que marxi sense nosaltres, quan després resulta que surt tard... però bé, que hi farem, se suposa que això ho fan perquè ens prenem un cafè, comprem unes xocolatines i o malgastem la pasta en qualsevol altre partida que no necessitem ni volem.
Tampoc explicaré la maca experiència que significa viatjar amb botes, una cartera amb cadena i un cinturó amb un a bona cibella i haver de passar el control de seguretat... per cert, com que ara torno a fumar anava amb el meu encenedor tant a l'anada como a la tornada i ningú no va dir res de res.....
Res de tot això.
El que vull dir es que em penso que ja se perquè a França hi ha menys atur que a Catalunya....
Per començar quan arribes al Ch Degaulle, com que no es petit ja has de fer una bona caminada per trobar les guixetes de facturació, i primera sorpresa, tot i que relativa.
Com que ara no has de demanar la tarja d'embarcament a l'amable senyoreta que et mira com si fossi un vedell que vas al escorxador , sinó que la treus per un expenedor automàtic, penses, osti de fet aquest lloc de treball és precindible, perquè ara la senyoreta només ha de fer el 50% de la fenia que feia i triga el mateix. Pel mateix preu poso jo mateix les etiquetes a les maletes i .... una menys!!!
Quan ja has facturat et torbes el maco treballador de seguretat que va de catxes que et mira la tarja d'embarcament i et dirigeix a la sala de contaminació per raig X (ara que està de moda el tema radiació...) I jo pregunto, si no fos que vull agafar un avió et penses que tinc ganes que em deixin gaire be en pilotes davant de la segona senyoreta que em torna a demanar la tarja d'embarcament??
I ja portem dos.
Superat el malson de els raig x, arriba aquella estona tan agradable per gastar-se els diners en qualsevol parida.... i després... Ja ens toca.
Què bé!! Un altre cua... i com no una tercera senyoreta molt amable que em torna a demanar la tarja d'embarcament....
Be, la cosa ja s'acaba. Ara només em queda pujar a l'avió i després d'haver d'aguantar com el veí de cadira intenta organitzar les seves coses a l'armariet, seure....
Doncs no. Amb sorpresa observo que el finguer te una escala lateral per on ens fan baixar a la pista, i no hi ha avió.
Però abans de sortir fora, o sorpresa, un altre senyoreta que em demana la tarja d'emabarcament. I ja van quatre.
Vint minuts després d'esperar a la jardinera, ja es posa en marxa. La senyora que tinc al costat ja està a punt d'explotar. Però encara no sap que el passeig serà llarg.
I jo em pregunto, després de la passejada per trobar la guixeta de facturació i després de caminar per la terminal per trobar la porta d'emabarcament, perquè collons ens traslladen a l'altre punta de l'aeroport? No ens podrien haver fet anar-hi directament. En fi, que hi farem.
I finalment la cinquena.
Sí, finalment em toca lliurar la tarja d'embarcament a la cinquena persona que un cop revisada em permet accedir a l'avió.
En resum, cinc empleats inútils, cinc llocs de treball innecessaris, que falsegen la taxa d'atur.
Està clar que l’avió no te res a fer si entrar en un aeroport segueix sent un suplici.