La Ruta

Demà comencem la ruta per Euskalerria a la recerca del millor restaurant. Em sembla que amb un cap de setmana no tindrem ni per començar, però només intentar-ho ja val la pena... Per si de cas, haurem de pensar en repetir-ho ;-)

L'atur a França

Ara no fa gaires dies vaig tenir la oportunitat de fer un petit viatge en avió a la capital del país veí (no, a Madrid no, era a París).
A la tornada vaig tenir una de les habituals i no per això menys desagradables experiències paranormals (o per anormals) que es poden viure a qualsevol aeroport del mon.
Com sempre cagant llets dos hores abans de la sortida del avió, no sigui que marxi sense nosaltres, quan després resulta que surt tard... però bé, que hi farem, se suposa que això ho fan perquè ens prenem un cafè, comprem unes xocolatines i o malgastem la pasta en qualsevol altre partida que no necessitem ni volem.
Tampoc explicaré la maca experiència que significa viatjar amb botes, una cartera amb cadena i un cinturó amb un a bona cibella i haver de passar el control de seguretat... per cert, com que ara torno a fumar anava amb el meu encenedor tant a l'anada como a la tornada i ningú no va dir res de res.....
Res de tot això.
El que vull dir es que em penso que ja se perquè a França hi ha menys atur que a Catalunya....
Per començar quan arribes al Ch Degaulle, com que no es petit ja has de fer una bona caminada per trobar les guixetes de facturació, i primera sorpresa, tot i que relativa.
Com que ara no has de demanar la tarja d'embarcament a l'amable senyoreta que et mira com si fossi un vedell que vas al escorxador , sinó que la treus per un expenedor automàtic, penses, osti de fet aquest lloc de treball és precindible, perquè ara la senyoreta només ha de fer el 50% de la fenia que feia i triga el mateix. Pel mateix preu poso jo mateix les etiquetes a les maletes i .... una menys!!!
Quan ja has facturat et torbes el maco treballador de seguretat que va de catxes que et mira la tarja d'embarcament i et dirigeix a la sala de contaminació per raig X (ara que està de moda el tema radiació...) I jo pregunto, si no fos que vull agafar un avió et penses que tinc ganes que em deixin gaire be en pilotes davant de la segona senyoreta que em torna a demanar la tarja d'embarcament??
I ja portem dos.
Superat el malson de els raig x, arriba aquella estona tan agradable per gastar-se els diners en qualsevol parida.... i després... Ja ens toca.
Què bé!! Un altre cua... i com no una tercera senyoreta molt amable que em torna a demanar la tarja d'embarcament....
Be, la cosa ja s'acaba. Ara només em queda pujar a l'avió i després d'haver d'aguantar com el veí de cadira intenta organitzar les seves coses a l'armariet, seure....
Doncs no. Amb sorpresa observo que el finguer te una escala lateral per on ens fan baixar a la pista, i no hi ha avió.
Però abans de sortir fora, o sorpresa, un altre senyoreta que em demana la tarja d'emabarcament. I ja van quatre.
Vint minuts després d'esperar a la jardinera, ja es posa en marxa. La senyora que tinc al costat ja està a punt d'explotar. Però encara no sap que el passeig serà llarg.
I jo em pregunto, després de la passejada per trobar la guixeta de facturació i després de caminar per la terminal per trobar la porta d'emabarcament, perquè collons ens traslladen a l'altre punta de l'aeroport? No ens podrien haver fet anar-hi directament. En fi, que hi farem.
I finalment la cinquena.
Sí, finalment em toca lliurar la tarja d'embarcament a la cinquena persona que un cop revisada em permet accedir a l'avió.
En resum, cinc empleats inútils, cinc llocs de treball innecessaris, que falsegen la taxa d'atur.
Està clar que l’avió no te res a fer si entrar en un aeroport segueix sent un suplici.

Vacances

La calor m'ha estovat el cervell una mica més del habitual....

La maleta de Duff

Per la xarxa corre la petició de Duff Mackagan perquè algú l'ajudi a trobar la seva maleta. Es veu que els de Iberia la van perdre i no hi ha manera de recuperar-la (us sona, no?)
Des de la meva humil tribuna em faig solidari amb la seva petició i si algú de vosaltres treballa a Iberia o sap d'algú que ho facil, estaria be poder-lo ajudar.

GRÀCIES.

Avui trenta visites. El meu fotut record. Gràcies pel vostre suport. Se que és una xifra ridícula però mai hagués pensat que hi hauria tanta gent interessada en tot això. També contemplo que sigui una puta casualitat.

Thirty visits today. My fuckin’ record. Thank you four your support. I know that is ridiculous, but I never though so many people could be interested in all this. I’m considering that could be a fuckin’ causality

El millor curro del mon.

Fa pocs dies em va sorprendre aquesta notícia: s’havia escollit a la persona que en els proper 6 mesos tindria la millor feina del mon. Uns 80.000€ per viure durant sis mesos a la barrera de corall a Queensland (Austràlia) sense fer res de res, gaudint de sol i la platja amb la única obligació d’escriure en un blog. Sembla una mica de mal gust que en aquest temps de crisis amb taxes d’atur que a tots els països estan fent rècords algú trobi una feina com aquesta, no? Però d’altra banda, com molaria poder fer-la, oi?PS: casun !! aquest cop ha estat a prop !!! Els 123 milions del Euomillones han caigut a Madrid. A veure si a la propera cauen aquí ....!!!!!

El de color blau

Avui, mentre estava super-entretingut amb la redacció d’un escrit ser sol·licitar el cessament parcial de l’activitat industrial de una companyia, que comportarà l’acomiadament de unes quantes persones, no se com ha anat que ha sortit a debat una de les qüestions més cabdals de la història de la humanitat.

Us pensareu que estic parlant de la vida després de la mort? Doncs no. De l’existència de Déu? Doncs tampoc. De perquè les ties són tan rares? Tampoc, encara que sembli mentida, i és que el tema ja s’ho val. Del sexe dels àngels? Fred, fred.....

En fi, no us escalfaré el coco i entraré en matèria: perquè hi ha menys Sugus de pinya? En cara més, perquè sempre tothom vol els de pinya? I perquè els de pinya son blaus?

Tres preguntes, tres incògnites universals.

Hi ha teories de totes menes i colors, i evidentment deixo la porta oberta a que digueu la vostra.

Realment quan estàvem al cole i era l’aniversari d’algú i portava Sugus, hi havia menys Sugus de pinya que per exemple els de maduixa? Algú els va comptar? Era simplement una il·lusió? O simplement era el fet de que era el Sugus més desitjat? Hi ha qui diu que és cert, que ni havia menys, i fins i tot apunten una proporció (1/3??)

Jo no els he comptat mai, i sempre he pensat que era una qüestió de gustos, però això encara em sorprèn més. He fet un petit, per no dir minúscul, estudi de camp i he pogut copsar que realment sí, el de pinya era un dels gustos més sol·licitats. I dic que això m’ha sorprès doncs al mercat de les llaminadures i en general dels productes dolços la maduixa te més sortida que la pinya. Quants xiclets de pinya heu vist? O són de maduixa o són de menta / hierbabuena.

I d’aquí a la tercera qüestió. Realment no soc ningú en gaire be res, però en marketing encara menys. Perquè el de pinya era blau? Perquè el groc ja estava agafat? Hi ha alguna associació que en la meva ignorància desconec......

Seguiré pensant