Recordava vagament aquell concert al vell Palau d'Esports del carrer Lleida, fent de teloners del Aerosmith... Bé, de fet ja no recordava garire d'aquell dia. Només la sensació de haver estat davant d'una banda d'autèntics professionals que a més s'ho passen de conya a escena.
Doncs soposo que d'aquí molts anys ja no recordaré detalls del concert d'avui, però de segur que el que em queda és haver disfrutat com un camell...
No recordaré un bis genial en que, els músics, intercanviant-se els seus instruments (dos vegades al llarg del tema) ens han regalat un potent Smoke on the Water....
No recrodaré uns solos d'en Paul Gilbert i en Billy Sheehan, un pelet llargs pel meu gust, però que coi, ells s'ho poden permetre...
No recordaré el útlim bis quan ja havien encés els llums i la gent començava a marxar...
No recordaré com collons s'ho fan per omplir amb tres instruments i una veu, que certament no és el que era, però que a molts ja els agradaria...
No recordaré el plasta que tenia al costat i que gracies a deu a mig concert ha canviat de lloc...
3 comentaris:
Amb tres músics genials, així és com s'omple l'escenari!
I jo encara diria més, són verdaderament genials !! :)
Repassant quest post, un record pel Pat Torpey, mort el passat 7/2/2018
Publica un comentari a l'entrada