METALLICA

Ni de bon troç la millor Metallica que he vist en els ara ja 8 concerts, tenen prou per només sortir, demostrar perquè 27 anys de carrera sempre al davant, fan que aquesta banda sigui una de les millors bandes de rock, thrash o l'etiqueta que volgeu, del planeta.

Ni tans sols les més que evidents dificultats físiques del James, un mal d'esquena que el va mantenir mes encarcarat que un pal durant tot el concert, van fer desmereixer una actuació sobria però molt efectiva.

El show no es va distanciar del que ja acostuma a ser un setlist tipic, i els efectes més o menys habituals, però jo em pregunto, és qué quan algú va a veure als Metallica espera veure alguna cosa diferent?

I no ens podem queixar als qui ens agraden els clàssics: Fight Fire With Fire per començar, Phantom Lord per acabar, i One, Creeping Death, No Remorse, Seek and Destroy o Blackended, amb una mica de Eneter Sandman, i els millors temes del Death Magnetic (per mi Broken, Beat & Scarred) van fer d'aquest un dels concerts més rodons que avui en dia es poden veure.

Em sap greu per no haver vist l'escenari central de 360º (Eh, que U2 no l'han inventat i ja fa deu anys que Metallica el fa servir) i el seu propi so, perquè segur hauria estat millor, però que més es pot demanar?

Jo em rendeixo als seus peus... i de les crítiques, doncs per gustos no hi ha disputes, i si algú va anar i els van defraudar, doncs em sap greu, però això és el que hi ha: i per molts anys!!!