METAL'S PLACE

dimarts, 27 de febrer del 2018

Metallica 7/2/2018 (Palau Sant Jordi, Barcelona, Catalunya)

El passat dia 7 vaig tenir l’oportunitat de veure per novena o desena vegada a Metallica. Novena o desena, doncs sincerament ara he perdut el compte. Hauré de repassar els meus arxius d’entrades ...
I sí, dic que vaig tenir l’oportunitat de veure aquest concert perquè realment sembla que va haver molta gent que tot i voler, no van tenir l’oportunitat, doncs com sempre, un dubtós sistema de venda d’entrades va fer que en poques hores s’exhaurissin. En el meu cas, la meva afiliació de fa anys al Metclub  em va possibilitar l’adquisició de les entrades. Darrerament sembla només ser d’un fan club et garanteix la possibilitat de comprar entrades... però en tot cas aquest és un tema d’una altre entrada.
El concert, això és el que importa.
Com sempre que puc, les entrades eren a pista, doncs no m’acabo d’acostumar a veure un concert de rock assegut en una cadira. Les cadires potser estaran bé per l’òpera o un concert de clàssica, però si no et pots moure en un concert de rock, estàs mort.
Tot i tenir les entrades a pista, la sensació ja no és aquella de finals dels 80 o principis del 90 quan al Palau d’Esports o el mateix Sant Jordi senties la “calor humana” dels companys que t’envoltaven, i podies testar, encara que involuntàriament, una mica de la seva cervesa o respirar els efluvis d’un cigarret que no era de tabac.
Ara la sensació de fredor és la constant a pista, doncs les restriccions de seguretat, i que sembla que ens hem transformat en un senyorets que no ens volem despentinar botant i cridant,  fan que tot i tenir un sold out la sensació és gaire bé de punxada.
Amb aquests handicaps i amb més de 20 minuts de retard va començar el show.
Cal que parlem del so al Sant Jordi? Cal de veritat? De veritat que amb la pasta que es van gastar no podien tenir en compte que s’hi farien concerts? Sense comentaris...
En quant a la banda, que mai m’ha semblat un prodigi en la qüestió de la comunicació amb el públic, va complir professionalment, però sense punch, un set compensat entre cançons clàssiques i del darrer àlbum, que finalment sonen prou efectives en directe. Com sempre es troben a faltar títols, i com sempre en sobren altres (com la paxanga del Peret, que més que fer un tribut, semblava una burla) però en general la combinació es prou atractiva.
La posada en escena és original i atractiva ens va deixar bocabadats i si bé és més minimalista que en altres ocasions, amb menys pirotècnica que altres cops, és prou efectista per acompanyar tot l’espectacle, sense que arribés a ser repetitiva, tot i que conceptualment era molt senzilla.
Així doncs, probablement el concert no passarà a la història per l’actitud dels personatges a escena i les cançons interpretades, i sí pel conjunt del show que es desplegava, doncs hem de tenir en compte que tampoc podem esperar un concert de més de tres hores ple d’energia desbordada com els que ens van delectar amb la gira del Black Album a primers dels 90.

Una posada en escena brillant, un set compensat  i una actitud prou professional per una banda que d’això, de ser professionals, n’han après amb els anys, tot i que es trobi a faltar l’actitud més rabiosa destroyer del trash metal dels 80.  

dimarts, 20 de febrer del 2018

Hola de nou....

Perdut en les preteses responsabilitats diàries que ens converteixen en autòmats, cercar temps per allò que ens agrada i ens defineix, hauria de ser, aquesta sí, una responsabilitat ineludible

Here we go!!

dijous, 19 d’abril del 2012

Vaig de concert?

Poques perspectives de concerts. Llevat Metallica a Getafe, és clar!!
M'estic pensant si vaig a veure els Judes un altre cop, i em faria certa gràcia veure als LA Guns.
The Cult?? Que ens poden aportar després d'aquella apoteòsic concert a l'antic Palau d'Esports? No se, tinc dubtes...
Acabo de recordar que tinc un blog!!!

diumenge, 20 de novembre del 2011

A veure si aquest cop sí

És la meva intenció, us ho juro, aquest cop sí, actualitzar sovint aquest blog.

divendres, 10 de juny del 2011

CINDERELLA, Razzmatazz, Barcelona

Es nota que passen els anys. El cantant estava més inflat que una sasitxta però encara te aquell to de veu que el fa especial.
Han tocat els clàssics però garire be res per la galeria. Només quan le guitarra s'ha posat la samarreta del Barça (ja es podia haver posat la de la temporada passada, la nova no mola gens)
Però molt be de totes maneres, poder veure la formació original de finals dels 80's fotent canya a l'escenari.
No serà mític pel contingut però sí per poder veure a un gurp que vaig descubrir ara fa més de vinta anys!!!

dimecres, 25 de maig del 2011

Mr. Big. Sala Bikin, Barcelona

Mr. Big, o com fer un gran concert amb un baix, una guitarra i una bateria... (i sense haver-les de canviar ni un sol cop en tot el concert).


Recordava vagament aquell concert al vell Palau d'Esports del carrer Lleida, fent de teloners del Aerosmith... Bé, de fet ja no recordava garire d'aquell dia. Només la sensació de haver estat davant d'una banda d'autèntics professionals que a més s'ho passen de conya a escena.

Doncs soposo que d'aquí molts anys ja no recordaré detalls del concert d'avui, però de segur que el que em queda és haver disfrutat com un camell...

No recordaré un bis genial en que, els músics, intercanviant-se els seus instruments (dos vegades al llarg del tema) ens han regalat un potent Smoke on the Water....

No recrodaré uns solos d'en Paul Gilbert i en Billy Sheehan, un pelet llargs pel meu gust, però que coi, ells s'ho poden permetre...

No recordaré el útlim bis quan ja havien encés els llums i la gent començava a marxar...

No recordaré com collons s'ho fan per omplir amb tres instruments i una veu, que certament no és el que era, però que a molts ja els agradaria...

No recordaré el plasta que tenia al costat i que gracies a deu a mig concert ha canviat de lloc...

Però si només recordo que són una gran banda i que m'alegro que hi hagin tornat, tinc suficient. I mentre ho recordi, a disfrutar que ha estat un autèntic plaer tornar-los a veure en directe!!